miércoles, 1 de junio de 2016

REFLEXIÓ FINAL

}  Llengua oral
Per millorar la meva llengua oral he treballat individualment amb les eines que teníem al campus. Quan tenia una mica de temps escoltava les audicions i després repetia els sons. A més, he treballat de manera grupal amb els meus companys Roser i Pol. Ells m'han ajudat molt amb la pronúncia de les /s/ i d'altres sons que no sabia que feia malament. Crec que he fet un bon canvi des del començament fins avui, ja que la meva pronuncia ha millorat i si faig qualsevol errada m’adono d’ella.


}  Llengua escrita
Al començament de curs tenia molts dubtes a l'hora d'escriure, és a dir, no sabia exactament les normes d'accentuació, no sabia estructurar un text, mai feia un esquema abans de començar a redactar i feia moltes errades provocades pel castellà. A hores d'ara crec que la meva escriptura ha millorat considerablement- en primer lloc per haver estudiat les normes d'accentuació. En segon lloc, per aprendre a estructurar un text i aprendre a fer un esquema del tema a tractar, ja que abans escrivia sense cap línia o guió, en canvi ara no se escriure sense guió i m'ha servit per a totes les assignatures i per tota la vida. Crec que encarta em falta una mica més de vocabulari, però gràcies al llibre de lectura l'he ampliat una mica.


}  Comentari sobre la lectura :
En primer lloc, dir que el llibre m'ha agradat molt, ja que mai hi havia llegit un llibre d'un dia a un altre sense poder parar. En contra he de dir que han hagut dues històries que no m'han agradat, ja que tractava la línia del llibre. A més m'ha agradat perquè tractava molts valors i t'adonaves de coses que mail i donaries importància, com per exemple els mastegots que li donava el pare al seu fill. Aquells mastegots eren per ràbia de saber que el fill tenia raó, ja que com més veritat eren les coses més gran era el mastegot.
Aquest llibre m'ha aportat un mica de vocabulari i m'ha apropat una mica més a la lectura, cosa que pel meu compte em costa molt fer-ho.


}  Experiències:
En aquesta assignatura he tingut tant experiències bones com no tan bones. En primer lloc, m'ho he passat genial a les classe, ja que no han estat unes classes avorrides i totes les activitats eren molt practiques. A més, el fet de fer moltes exposicions ha augmentat el nivell d'atenció i de retenir els conceptes amb més facilitat.
En contra, he de dir que m'hauria agradat que les classes fossin una mica més teòriques de cara a les qüestions de l'examen, ja que em va semblar un examen molt difícil. Tot i que estaven els temes al campus, parlant sobre mi, hauria necessitat una explicació més elaborada que no pas llegir les instruccions i prou.
Tot i així, he de dir que passen més les experiències bones que no pas les dolentes, i si haig de tornar a fe l'assignatura perquè l'examen em va anar molt malament, tornaria ha escollir al mateix docent.


}  Autoavaluació
La meva autoavaluació és bona, ja que mai hagués pensat evolucionar tant en una llengua. Jo pensava que ho feia bé, tant la part oral com l'escrita, però en fer l'entrevista inicial amb el professor em vaig adonar que estava equivocada. Això m'ha creat una actitud activa a l'hora de estudiar la llengua, ja que sóc una persona que es pren les coses com reptes i crec que aquest l'he superat. Sincerament crec que tot es pot millorar, però veig a la Melanie que va començar el semestre i a la d'ara i veig una evolució. Al principi del semestre quan em vaig adonar que parlava malament, vaig canviar de llengua al meu treball ja que em feia vergonya parlar en català, i ara torno a parlar en català sense por, tot i que sóc conscient que encara em queda molt per davant per pronunciar totes les paraules de manera correcta.
Sincerament la meva nota seria d'un 6, ja que crec que he evolucionat de manera positiva tant en la part oral com en l'escrita, i m'he esforçat per fer-ho el millor possible. Sóc conscient que l'examen no va ser de 10 però crec que no només depèn d'això.



}  Futur
En el futur penso continuar parlant amb els meus companys en català i al treball continuar practicant, tant amb les famílies com amb els infants. Pel que fa a la part escrita, continuaré fent els esquemes abans de redactar qualsevol treball i així millorar la meva coherència i cohesió. Per altra banda, hauria de millorar una mica més la meva pronúncia dels sons /s/ i treballar una mica més en l'ortografia, tot i que no faig tantes errades.


GLOSSARI

QUAN QUEIEN HOMES DE LA LLUNA
Ribot: Eina que consisteix en un bloc de fusta molt dura, amb un forat o encaix per a allotjar la fulla i la contrafulla, fixades amb un tascó, que serveix per a aplanar, aprimar, allisar i sobretot polir tota mena de fusta massissa, emprada principalment per fusters i ebenistes.
Estovat:  Fer tornar tou.
Beneites: Persones molt bones
Talp: Mamífer insectívor de la família dels tàlpids, de cos robust, gairebé sense coll, ulls petits, pèl fosc i molt fi, les potes de davant fortes i aptes per a gratar la terra, que habita en galeries subterrànies llargues que ell mateix construeix i és propi del continent europeu

TOT EL QUE LI CAL SABER A UNA ZEBRA PER SOBREVIURE A LA SABANA ÉS QUE N'HI HA PROU DE CÓRRER MÉS QUE UNA ALTRA ZEBRA
Defugiria: Evitar (una dificultat, una obligació, etc.), amb algun artifici, estratagema, habilitat.
Carronya: Cos d'un animal mort que resta abandonat i ja comença de podrir-se.
Renill: Crit del cavall.

LA NAU DELS BOJOS"
Hissar: Fer pujar enlaire (alguna cosa) estirant la corda de la qual penja. El jove que hissà la bandera roja al Reichstag.

LA SOLIDARITAT QUE VA VENIR DE LES ESTRELLES
Pronòstic: Conjectura del que s'ha d'esdevenir treta de certs senyals. 
Aplec: Fer que diverses persones estiguin juntes en un mateix lloc.
Insigne: Remarcable entre tots, de gran mèrit. 
Esclafat: Molt malament de salut, aixafat.
Munió: Gran nombre de persones o de coses. 
Quequeja: Parlar fent interrupcions i repeticions de sons involuntàries, espasmòdiques.
Inapetent: Mancat d'apetit.

LA LLEI DE LA SELVA
Frondositats: Abundós de branques i fulles. 
Uxoricida: Assassí de la seva muller.
Borinots: Insecte himenòpter del gènere Bombus, voluminós, molt pelut, de vol brogent, que viu en societats poc nombroses compostes de mascles, femelles fecundes i femelles estèrils o obreres.
Zenit: Punt de l'esfera celeste diametralment oposat al nadir, situat exactament sobre el cap de l'observador. 
Foragitaves: Expolsar Foragitar els mals esperits. Foragitar el fantasma d'una ensopegada.
Ferums: Olor forta que fan certs animals. Ferum de tigre

 DE PETIT, TOS DE GOS; DE GRAN, POTA D'ELEFANT
Fulgurant: Llançar rajos de llum.
Esvair: Derrotar completament (l'enemic).
Nimietat: Excés, prolixitat, redundància. 

ENTRE EL CEL I L’ INFERN
Sotragat: Causar una sotragada o sotragades (a alguna cosa).
Banal: Que no té cap originalitat o interès. 
Vanagloria: Glòria més aparent que real, glòria que hom s'atribueix per mèrits que no s'ho valen.

TITUS
Parricides: Persona que mata el seu pare o la seva mare
Lloable:Digne d'ésser lloat.
Obnubilar: Produir obnubilació (en algú)
Prohom: Home que frueix d'especial consideració entre els de la seva classe.
Rebec: De difícil governar pel seu geni, que el porta a plantar cara, a replicar, a no obeir, etc.
Màcula: Intercalar maculatures (entre els fulls que s'imprimeixen) per impedir que l'un taqui l'altre.
Llinatge: Grup de parentiu basat en la filiació unilineal establerta a partir d'un avantpassat comú conegut.
Prolífics: Que té la virtut de produir fruit, especialment abundant. Un escriptor prolífic

JA NO PUC MÉS
Lapse:   Que ha caigut en error.
Nosa: Cosa que, amb la seva presència, dificulta una acció, intercepta el pas, roba espai per a fer una cosa, priva el bon funcionament o arranjament d'alguna cosa, etc. 
Esvaït: Derrotar completament (l'enemic).
Destaroten:Torbar l'arranjament de les parts (d'un tot).
Acaça: Perseguir insistentment.
Foragita: Expolsar. Foragitar els mals esperits. Foragitar el fantasma d'una ensopegada.

L’ ESPANTAOCELLS QUE S'ESTIMAVA ELS OCELLS
Esfilagarsat: Convertir un tros (de roba) en filagarsa.
Grallar: El corb, la gralla, cridar
Insània: Alienació mental Circumspecte:
Parany: Instrument dreçat per caçar o agafar animals.

 MAI NO COMPRIS XURROS EN DIUMENGE
Amorteixen: Addicionar (a una solució) els soluts adequats per a convertir-la en amortidora.
Giragonses: Conjunt de dos revolts consecutius d'orientació contraposada. 
Afligit: Una desgràcia, un mal, colpir dolorosament. 
Loquaç: Que parla molt.

EL REI DE REIS I LES DUES CIUTATS
Espoliat: Desposseir algú d'allò que li pertany.
Destarotats: Torbar l'arranjament de les parts (d'un tot).
Falangistes: Mamífer marsupial del gènere Phalanger i de la família dels falangèrids, de la grandària d’una rata a un gat gros, de costums arborícoles, propi d’Austràlia.
Cataractes: Opacitat de la lent o de la càpsula del cristal·lí de l'ull, que impedeix el pas dels rajos de llum.

NOMÉS DIGUES SI ENCARA M'ESTIMES
Trivial: Que es trifurca en tres camins.
Flassades: Peça teixida de llana, de cotó o de fibra sintètica amb lligats i colors diversos que s'usa com a abrigall en el llit.
Tebieses: Qualitat de tebi.
Acluca: Cloure (els ulls). 
Eixida: Espai clos i descobert a un costat d’un edifici i en comunicació amb aquest.
Becaina: Moviment de caiguda del cap que fa qui s'adorm no estant ben ajagut. 



Des de el meu punt de vista, el conte que més m'ha agradat ha estat el dels homes de la lluna, ja que és una història que es pot treballar amb els infants els valors amb l'estimació dels homes de la lluna i no discriminar-los, les pors a l'hora d'anar al graner tot sol a la nit, la família la qual és molt diferent d'una família tradicional, entre d'altres.
En canvi, el conte que menys m'ha agradat ha estat el conte de la dona morta enganxada a l'esquena del seu marit. En sembla que el llibre té una trajectòria molt bona i en arribar a aquest conte em sembla que està fora de lloc, ja que és molt cruel i tracta temes molt complicats com poden ser maltractes o assassins.



miércoles, 27 de abril de 2016

Conte grupal

Bon dia granger!


Una vegada hi havia, un granger que cuidava dels seus animals dia darrere dia. Un bon matí, va obrir les portes de la granja i de sobte una gallina li va dir: bon dia granger!. L'home no s'ho creia i va deixar passar aquelles paraules de la gallina.

Al dia següent, el granger va fer el mateix de cada dia, però avui el "bon dia!" va sentir-se dues vegades. L'home, pensant que era cosa seva va continuar la seva feina de cada matí. A l'hora de dinar, el granger va portar el menjar als animals i va veure com a l'estable havien parat la taula: estovalles, gots i, fins i tot, coberts!
El granger estava tan sorprès que va sortir corrents de l'estable i va anar a casa seva. A la seva habitació estava una gallina, que al veure'l li va dir: "ep! Jo no puc menjar amb cobert! Tens sopa per dinar?". El granger va baixar a la cuina per veure si tenia sopa, però només tenia un unicorn al forn.

Va sortir corrents d'aquella casa, no entenia res, tot era tant estany... Va recórrer mars i muntanyes fins que es va topar amb un mag, el mag Pol. Aquest el va intentar tranquil·litzar, explicant-li que tot el que li havia passat tenia sentit, el que passava era que el granger s'havia equivocat de pinso i els hi havia donat un que feia que els animals es comportessin com humans. Ell volia que tot tornés a ser com abans i el mag li va donar la solució.



Havia de tornar a casa, veure aigua, estirar-se al llit i dormir profundament, al dia següent tot estaria igual. Dit i fet, el granger es va llevar l'endemà i va tornar a l'estable, va obrir les portes i...
-Bon dia granger!




lunes, 4 de abril de 2016

RUTA LITERÀRIA



POEMA: "La tardor"


Els arbres es muden
de roig i de groc,
les fulles tremolen
sota un sol de foc.

El vent les fa caure,
les duu fins al port.
Quan surtis de casa,
trepitja-les fort!

                                    

                                              Les mosques s'amaguen, 

 l'hivern és a prop.
 Les flors, espantades,
 es tanquen de cop.




jueves, 3 de marzo de 2016

Els meus objectius del curs

Una vegada realitzades les proves inicials i les reflexions fetes de manera grupal i de manera individual m’he adonat que els meus objectius principals de l’assignatura són:

En primer lloc, obtenir fluïdesa a l’hora de parlar el català ja que sóc conscient de la meva falta de pronunciació de certs sons i de manca de vocabulari en certs moments de diverses converses, és a dir, puc mantenir una conversa amb qualsevol persona però em costa molt mantenir-la tota en català, hi ha moltes expressions que no puc evitar dir-les en castellà, però crec que amb pràctica ho podré aconseguir!

En segon lloc, reduir les faltes d’ortografia comeses en els textos realitzats a classe, sé que si ho faig a casa amb tranquil·litat potser no faci tantes errades, però el fer-ho a classe amb el nervis faig faltes que una vegada corregides t'anadones que són errades per presa o poca atenció.




Aquests són els meus dos objectius principals que em plantejo de l’assignatura ja que si els aconsegueixo podré parlar el català sense cap mena de problema i podré mantenir una conversa amb qui vulgui de manera fluida i sense haver de pensar molt que dir o com es pronuncia això.



Reflexió personal sobre com parlo i com escric en català

La meva reflexió personal sobre la meva parla i escriptura catalana és que he de millorar en els dos aspectes de manera que pugui tenir una conversa o poder redactar un text sense tantes dificultats.

Per una banda, quan parlo el català sóc conscient que em costa utilitzar les paraules adequades en el moment adequat. A més em costa molt no tenir interferències amb el castellà, ja que a la vegada que parlo en català estic pensant en castellà. Pel que fa a la meva fonètica em costa molt pronunciar les “s” tant sordes com sonores, és un error que m’agradaria millorar en aquest semestre de l’assignatura.



Per altra banda, quan escric en català no tinc tant problemes com per parlar-lo, tot i així faig faltes d’ortografia i em costa cohesionar els textos. A partir d’aquest moment em faré esquemes abans de redactar els textos i poder cohesionar-los millor i fer uns textos adients a l’assignatura i coherents per els lectors que ho hagin de llegir.



Finalment, se que aquest sis mesos milloraré el meu català tant de forma escrita com oral, ja que m’implicaré molt en l’assignatura i intentaré donar el millor de mi.



El paper de la cultura catalana


La cultura i la tradició catalana ha estat present a la meva vida des de que vaig començar l’escola.


Pel que fa a la situació més propera a la cultura catalana que he experimentat, han estat les festes popular, sempre m’han agradat molt les festes com la castanyera, el dia de la truita, la vella quaresma...
A més des de ven petita m’ha agradat molt el teatre, ja que el meus pares em portaven a veure obres teatrals de tots els estils. També he anat molt al teatre amb l’escola. Jo vaig anar a una escola molt antiga, la qual sempre ha tingut la cultura del català molt arrelada i per això ens han portat des de ben petits a veure monuments i obres catalanes. 




Per altra banda, la lectura mai m’ha agradat, pot ser perquè ha casa només llegeix la mare i no és un hàbit, però tot i així sempre que he hagut de llegir un llibre l’he comprat en català. El meu problema és que la meva llengua materna és el castellà però alhora de llegir m’estimo més la lectura catalana que no pas la castellana.


martes, 1 de marzo de 2016

La meva biografia lingüística en català




Benvinguts i benvingudes al meu Blog de l’assignatura de llengua catalana. Per començar m’agradaria fer una petita introducció sobre la meva vida en contacte amb la tradició i la llengua catalana. 






El primer contacte amb la llengua catalana que vaig experimentar va ser a l’entrada de P3. Va ser fascinant però a la vegada estrany, nou curs, noves paraules, nous companys... Però a partir d’aquest moment vaig començar a ser bilingüe.A casa els meus pares mai m’havien parlat en català i els meus avis, que són amb qui més hores passava al dia eren d’Andalusia , cosa que mai em van parlar català.Quan vaig començar a entendre el català vaig començar a veure dibuixos en català i, m’agradaven més que els de castellà! Recordo com si fos ahir les tres bessones. Al principi els veia en castellà però quan els vaig veure en català ja no m’agradava veure’ls en castellà. 



Quan el meu vocabulari de català ja era prou ampli com per mantenir una conversa la meva tieta em parlava en català. Ella m’ajudava molt, fins al punt de portar-me a l’estiu a la seva botiga en Barcelona per parlar amb els seus clients. 
Aquest fet em va apropar molt més a la cultura catalana i vaig començar a col·laborar en les festes de la castanyera i a festejar el dia de la truita. 



Actualment, sóc conscient que el meu català no té massa fluïdesa tot i que es defensar-me sense cap problema. Espero finalitzar l’assignatura amb més fluïdesa per la parla catalana i amb un ampli i nou vocabulari. 


Finalment desitjar-vos que gaudiu molt amb el Blog! 


Fins aviat!