Els meus objectius del curs

Una vegada realitzades les proves inicials i les reflexions fetes de manera grupal i de manera individual m’he adonat que els meus objectius principals de l’assignatura són:

En primer lloc, obtenir fluïdesa a l’hora de parlar el català ja que sóc conscient de la meva falta de pronunciació de certs sons i de manca de vocabulari en certs moments de diverses converses, és a dir, puc mantenir una conversa amb qualsevol persona però em costa molt mantenir-la tota en català, hi ha moltes expressions que no puc evitar dir-les en castellà, però crec que amb pràctica ho podré aconseguir!

En segon lloc, reduir les faltes d’ortografia comeses en els textos realitzats a classe, sé que si ho faig a casa amb tranquil·litat potser no faci tantes errades, però el fer-ho a classe amb el nervis faig faltes que una vegada corregides t'anadones que són errades per presa o poca atenció.

Aquests són els meus dos objectius principals que em plantejo de l’assignatura ja que si els aconsegueixo podré parlar el català sense cap mena de problema i podré mantenir una conversa amb qui vulgui de manera fluida i sense haver de pensar molt que dir o com es pronuncia això.

Reflexió personal sobre com parlo i com escric en català

La meva reflexió personal sobre la meva parla i escriptura catalana és que he de millorar en els dos aspectes de manera que pugui tenir una conversa o poder redactar un text sense tantes dificultats.

Per una banda, quan parlo el català sóc conscient que em costa utilitzar les paraules adequades en el moment adequat. A més em costa molt no tenir interferències amb el castellà, ja que a la vegada que parlo en català estic pensant en castellà. Pel que fa a la meva fonètica em costa molt pronunciar les “s” tant sordes com sonores, és un error que m’agradaria millorar en aquest semestre de l’assignatura.

Per altra banda, quan escric en català no tinc tant problemes com per parlar-lo, tot i així faig faltes d’ortografia i em costa cohesionar els textos. A partir d’aquest moment em faré esquemes abans de redactar els textos i poder cohesionar-los millor i fer uns textos adients a l’assignatura i coherents per els lectors que ho hagin de llegir.

Finalment, se que aquest sis mesos milloraré el meu català tant de forma escrita com oral, ja que m’implicaré molt en l’assignatura i intentaré donar el millor de mi.

El paper de la cultura catalana

La cultura i la tradició catalana ha estat present a la meva vida des de que vaig començar l’escola.

Pel que fa a la situació més propera a la cultura catalana que he experimentat, han estat les festes popular, sempre m’han agradat molt les festes com la castanyera, el dia de la truita, la vella quaresma...

A més des de ven petita m’ha agradat molt el teatre, ja que el meus pares em portaven a veure obres teatrals de tots els estils. També he anat molt al teatre amb l’escola. Jo vaig anar a una escola molt antiga, la qual sempre ha tingut la cultura del català molt arrelada i per això ens han portat des de ben petits a veure monuments i obres catalanes. 

Per altra banda, la lectura mai m’ha agradat, pot ser perquè ha casa només llegeix la mare i no és un hàbit, però tot i així sempre que he hagut de llegir un llibre l’he comprat en català. El meu problema és que la meva llengua materna és el castellà però alhora de llegir m’estimo més la lectura catalana que no pas la castellana.

La meva biografia lingüística en català

Benvinguts i benvingudes al meu Blog de l’assignatura de llengua catalana. Per començar m’agradaria fer una petita introducció sobre la meva vida en contacte amb la tradició i la llengua catalana. 

El primer contacte amb la llengua catalana que vaig experimentar va ser a l’entrada de P3. Va ser fascinant però a la vegada estrany, nou curs, noves paraules, nous companys... Però a partir d’aquest moment vaig començar a ser bilingüe.A casa els meus pares mai m’havien parlat en català i els meus avis, que són amb qui més hores passava al dia eren d’Andalusia , cosa que mai em van parlar català.Quan vaig començar a entendre el català vaig començar a veure dibuixos en català i, m’agradaven més que els de castellà! Recordo com si fos ahir les tres bessones. Al principi els veia en castellà però quan els vaig veure en català ja no m’agradava veure’ls en castellà. 

Quan el meu vocabulari de català ja era prou ampli com per mantenir una conversa la meva tieta em parlava en català. Ella m’ajudava molt, fins al punt de portar-me a l’estiu a la seva botiga en Barcelona per parlar amb els seus clients. 

Aquest fet em va apropar molt més a la cultura catalana i vaig començar a col·laborar en les festes de la castanyera i a festejar el dia de la truita. 

Actualment, sóc conscient que el meu català no té massa fluïdesa tot i que es defensar-me sense cap problema. Espero finalitzar l’assignatura amb més fluïdesa per la parla catalana i amb un ampli i nou vocabulari. 

Finalment desitjar-vos que gaudiu molt amb el Blog! 

Fins aviat!